A1
Tema A.1. Història de Catalunya (part I)
Basat en la guia oficial, actualitzat 16 de juliol de 2026
Introducció en àudio
Mapa mental
- L'antiguitat a Catalunya
- Definició de Vicens Vives "Redós" (cultures pròpies) i "passadís" (pobles vinguts de fora)
- Home de Talteüll Al Rosselló, uns 450.000 anys: la resta humana més antiga
- Mandíbula de Banyoles Uns 70.000 anys
- Indústria lítica Paleolític inferior: grups caçadors/recol·lectors
- Etapes de la història antiga Neolític, edat dels metalls, colonització grega, cultura ibèrica
- La Catalunya romana
- Desembarcament a Empúries 218 a. de C., Gneu Corneli Escipió (guerres púniques)
- Tarraco Ciutat més important; fòrum, termes, amfiteatre, circ
- Economia agrària Productes mediterranis: blat, vinya i olivera
- Via Augusta Via romana que comunicava amb Roma, capital de l'imperi
- Els visigots S. V-VIII, capital Toledo, catolicisme al s. VI
- Ocupació sarraïna 711 entrada a la Península; cap al 720 ocupen Catalunya
- El naixement de Catalunya (s. IX-X)
- Marca Hispànica Frontera impulsada per Carlemany contra els sarraïns
- Batalla de Poitiers 732, Carles Martell venç els sarraïns
- Catalunya Vella Girona (785) i Barcelona (801); Saragossa (778) fracassa
- Guifré el Pilós Funda el casal de Barcelona i repobla la Catalunya central
- Desvinculació dels francs Cap al 988 amb el comte Borrell II
- La Catalunya feudal (s. XI-XII)
- Catalunya Nova Tortosa 1148; Lleida i Fraga 1149
- Confederació Catalanoaragonesa 1137, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó: unió dinàstica, no fusió
- Els usatges Regulaven les relacions feudovassallàtiques entre senyors
- Batalla de Muret Mor Pere el Catòlic; fi del domini sobre Occitània (càtars)
- Estaments privilegiats El nobiliari i l'eclesiàstic; pagesos lligats a la terra
- L'expansió catalanoaragonesa (s. XIII-XIV)
- Jaume I el Conqueridor Mallorca 1229-1235; València 1232-1244 (acord amb Castella)
- Expansió mediterrània Sardenya, Sicília, Nàpols, ducats d'Atenes i Neopàtria
- Corts Catalanes Tres braços; funcions legislatives i aprovar impostos
- Diputació del General S. XIV; 3 diputats + 3 oïdors de comptes; funció executiva
- Consell de Cent Govern local de Barcelona; control dels cinc consellers
- La crisi de la baixa edat mitjana (s. XIV-XV)
- Pesta negra A partir de 1348; mortaldat mitjana d'un terç de la població
- Busca contra Biga Crisi social urbana a Barcelona (s. XV)
- Guerra dels Remences Sentència de Guadalupe (1486), auspiciada per Ferran II
- Compromís de Casp 1412, mort Martí l'Humà; elegit Ferran d'Antequera
- Monarquia hispànica i Guerra dels Segadors (s. XVI-XVII)
- Bandolerisme Petita noblesa arruïnada; Joan Serrallonga i Perot Rocaguinarda
- Unió d'Armes Comte duc d'Olivares; el virrei representa el rei
- Guerra dels Segadors Revolta el 7 de juny de 1640; Pau Claris a la Generalitat
- Pau dels Pirineus 1659; França es queda Rosselló, Cerdanya, Vallespir i Conflent
- La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre
- Conflicte dinàstic Felip V contra l'arxiduc Carles; Gran Aliança de la Haia
- Pacte de Gènova 1705, Catalunya i Anglaterra a favor de l'arxiduc
- Tractat d'Utrecht 1713; Catalunya resta sola i decideix resistir
- Onze de Setembre de 1714 Cau Barcelona; Rafael Casanova, conseller en cap, ferit
- Decret de Nova Planta 1716: centralització, castellanització i absolutisme
- Les transformacions del segle XVIII
- Creixement demogràfic De 470.000 (1712) a 900.000 (1787); Barcelona cap a 100.000
- Prosperitat agrària Extensió dels conreus, intensificació i especialització (vinya)
- Comerç colonial Liberalització del comerç amb Amèrica; acumulació de capital
- Naixent indústria El cotó i les fàbriques d'indianes; treball de la llana a domicili
Resum en text
El tema recorre la història de Catalunya des de la prehistòria fins al segle XVIII. Vicens Vives va definir el país com a "redós" (on cristal·litzen cultures pròpies) i "passadís" (per on circulen pobles de fora). Les restes clau són l'home de Talteüll, al Rosselló (uns 450.000 anys, la més antiga), i la mandíbula de Banyoles (uns 70.000 anys).
La romanització comença el 218 a. de C. amb el desembarcament de Gneu Corneli Escipió a Empúries, durant les guerres púniques. Tarraco fou la ciutat més important, la Via Augusta connectava amb Roma i l'economia es basava en blat, vinya i olivera. Després, els visigots (s. V-VIII) tingueren capital a Toledo; el 711 entren bandes del nord d'Àfrica i cap al 720 ocupen Catalunya.
Catalunya neix entre els segles IX i X. L'antecedent és la Marca Hispànica, impulsada per Carlemany (els sarraïns ja havien estat vençuts a Poitiers, 732, per Carles Martell). Girona (785) i Barcelona (801) emmarquen la Catalunya Vella. Guifré el Pilós funda el casal de Barcelona, i cap al 988 Borrell II es desvincula de la monarquia franca.
Als segles XI-XII es consolida el feudalisme, regulat pels usatges. El 1137 Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó: neix la Confederació Catalanoaragonesa, una unió dinàstica (no una fusió). Jaume I inicia l'expansió: Mallorca (1229-1235) i València (1232-1244). Al segle XIV apareixen les institucions clau: les Corts Catalanes (legislatives), la Diputació del General o Generalitat (executiva, tres diputats i tres oïdors) i el Consell de Cent (govern de Barcelona).
La baixa edat mitjana porta la crisi: pesta negra des de 1348 (mortaldat d'un terç), enfrontament Busca-Biga, Guerra dels Remences (Sentència de Guadalupe, 1486, de Ferran II) i el Compromís de Casp (1412). Dins la monarquia hispànica esclata la Guerra dels Segadors (7 de juny de 1640); la Pau dels Pirineus (1659) cedeix a França el Rosselló, la Cerdanya, el Vallespir i el Conflent. La Guerra de Successió acaba amb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714 (Rafael Casanova ferit) i el Decret de Nova Planta (1716). El segle XVIII duplica la població (470.000 a 900.000) i impulsa el cotó i les indianes.
Font: guia d'estudi oficial