Test drets constitucionals Mossos d'Esquadra · tema B4

Resposta ràpida

• El tema B4 té 8 apartats a la guia d'estudi vigent (1a edició, juny 2026): declaracions de drets humans, drets fonamentals i llibertats públiques, titularitat, drets relacionats amb el procés penal, garanties normatives, el Defensor del Poble, garanties jurisdiccionals i suspensió de drets.
• El fet d'examen més recurrent del tema és el termini de la detenció: com a màxim 72 hores (article 17.2 de la Constitució espanyola). En la investigació de bandes armades o elements terroristes es pot prorrogar fins a cinc dies, sempre amb autorització judicial atorgada abans del termini de 72 hores (article 55.2).
• Canvi de la guia de juny de 2026 en aquest tema, i és només editorial: l'apartat 4.5 ara afirma expressament que les mesures de protecció integral sobre la violència sexual les recull la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. Cap resposta d'examen canvia.
• Més d'una de cada cinc respostes d'aquest tema és incorrecta (22,8 %), segons les respostes reals i anònimes dels usuaris d'Encert.

Actualitzat 31 d'agost de 2026 · Font: Guia d'estudi oficial (juny 2026) i convocatòria 46/26 (DOGC 9681)

Practica el tema B4

Preguntes reals del tema B4 del temari oficial, amb la resposta correcta marcada, l'explicació i la font. Practica-les en format interactiu, sense registrar-te.

Què entra en aquest tema

• 1 · Les declaracions de drets humans — Dels precedents anglesos del segle XVII i les declaracions preconstitucionals (Virgínia 1776, França 1789) a la internacionalització posterior a la Segona Guerra Mundial: Declaració Universal (1948), Conveni europeu (1950), pactes internacionals (1966) i Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea (2000). Tanca amb l'article 10.2 de la Constitució, que obliga a interpretar-hi els drets.
• 2 · Els drets fonamentals i les llibertats públiques — En sentit estricte són els dels articles 15 a 29, a la secció primera del capítol II del títol I. La guia els classifica en drets personals o de llibertat, drets de participació o polítics i drets econòmics i socials, i lliga cada grup amb un model d'Estat: de dret, democràtic i social.
• 3 · La titularitat dels drets constitucionals — Qui és titular de què: nacionals, estrangers i persones jurídiques. El marc actual el fixen la STC 263/2007, que posa la dignitat de la persona com a límit al legislador, i la Llei orgànica 4/2000 reformada per la 2/2009. El sufragi queda reservat als espanyols, llevat de les eleccions municipals.
• 4 · Els drets relacionats amb el procés penal — El bloc més policial del tema: llibertat i detenció (article 17), inviolabilitat del domicili (18.2), secret de les comunicacions (18.3) i tutela judicial efectiva (24.2), amb les seves garanties generals i les específiques del procés penal. L'apartat 4.5 remet a la Llei orgànica 10/2022 per a les mesures de protecció integral sobre la violència sexual.
• 5 · Les garanties normatives — Són tres i cauen totes tres: la vinculació de tots els poders públics als drets i les llibertats (article 53.1), el principi de reserva de llei —llei orgànica per als articles 15 a 29, respectant-ne sempre el contingut essencial— i la rigidesa de la Constitució, és a dir el procediment agreujat de reforma de l'article 168.
• 6 · Les garanties institucionals: el Defensor del Poble — Alt comissionat de les Corts Generals (article 54), regulat per la Llei orgànica 3/1981: mandat de cinc anys, elecció per tres cinquenes parts del Congrés ratificada per la mateixa majoria al Senat, i funcions de supervisió de l'Administració, recomanació i interposició de recursos d'inconstitucionalitat i d'empara. A Catalunya, la figura equivalent és el Síndic de Greuges.
• 7 · Les garanties jurisdiccionals — El recurs d'empara ordinari de l'article 53.2, avui repartit entre els ordres contenciós administratiu, civil i social; el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, amb els seus legitimats, tipus d'impugnació i terminis; i el procediment de tutela davant el Tribunal Europeu de Drets Humans que preveu el Conveni europeu.
• 8 · La suspensió dels drets constitucionals — La suspensió general de drets en els estats d'excepció i de setge (article 55.1), que l'estat d'alarma no permet, i la suspensió individual de l'article 55.2 per a la investigació de bandes armades i elements terroristes, amb els seus terminis de detenció, d'entrada al domicili i d'intervenció de les comunicacions.

Segons la guia d'estudi oficial (1a edició, juny 2026).

Preguntes freqüents

Què entra exactament del tema B4 a l'examen de Mossos?

Tot el que la guia d'estudi vigent (1a edició, juny de 2026) dedica als drets humans i als drets constitucionals: les declaracions de drets, la classificació i la titularitat dels drets, els drets relacionats amb el procés penal, les garanties normatives, institucionals i jurisdiccionals, i la suspensió de drets. Les bases de la 46/26 no publiquen quantes preguntes cauen de cada tema: la subprova de coneixements té 30 preguntes de tot el temari i el B4 pertany a l'àmbit B, l'institucional.

Quins drets es poden suspendre i quins no es toquen mai?

En estat d'excepció o de setge, l'article 55.1 de la Constitució permet suspendre el dret a la llibertat i les garanties de la detenció (article 17; en l'estat d'excepció, llevat de l'apartat 3), la inviolabilitat del domicili (18.2), el secret de les comunicacions (18.3), la llibertat de circulació i residència (19), determinades manifestacions de la llibertat d'expressió i de creació (article 20), el dret de reunió i manifestació (21) i els drets de vaga i d'adopció de mesures de conflicte col·lectiu (28.2 i 37.2). Fora d'aquesta llista no hi ha suspensió possible: ni el dret a la vida i a la integritat física i moral (15), ni la llibertat ideològica i religiosa (16), ni la tutela judicial efectiva (24). En l'estat de setge, a més, es poden suspendre garanties de la persona detinguda com el dret a l'assistència lletrada.

Els estrangers tenen els mateixos drets constitucionals que els espanyols?

No exactament, i la guia ho resol en tres blocs. Hi ha drets que pertanyen a tothom pel sol fet de ser persona: la vida, la integritat física i moral, la llibertat i la tutela judicial efectiva. Hi ha drets que la llei pot condicionar sense buidar-ne el contingut mínim, com la reunió i manifestació, l'associació, la vaga o l'educació. I hi ha drets dels quals només són titulars els nacionals: el sufragi i l'accés a funcions i càrrecs públics. L'excepció d'aquest darrer bloc és el sufragi a les eleccions municipals, obert als estrangers residents per l'article 13.2 de la Constitució i l'article 6 de la Llei orgànica 4/2000.

Quina diferència hi ha entre el recurs d'empara ordinari i el constitucional?

L'ordinari és el de l'article 53.2 davant els tribunals ordinaris, amb un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat. El legislador no n'ha arribat a fer mai un de sol, així que avui es tramita pels procediments específics de cada ordre: contenciós administratiu (articles 114 a 122 de la Llei 29/1998), civil (articles 249 i 250 de la Llei d'enjudiciament civil) i social (articles 177 a 184 de la Llei reguladora de la jurisdicció social). El constitucional va al Tribunal Constitucional, és subsidiari —abans cal esgotar la via judicial, llevat de les vulneracions originades pel poder legislatiu— i el poden interposar qui invoqui un interès legítim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal.

Cal estudiar-se sencera la Llei orgànica 10/2022?

No. La guia hi remet i en destaca tres títols: el preliminar (disposicions generals), el II (prevenció i detecció) i el V (actuació de les forces i cossos de seguretat). Aquest darrer és el que et toca de prop com a aspirant, perquè descriu com han d'actuar els cossos policials davant la violència sexual.