Guia · Encert
Test poder judicial i Tribunal Constitucional Mossos · tema B6
El poder judicial i el Tribunal Constitucional són el tema B6 del temari de Mossos d'Esquadra: principis configuradors, estatut dels jutges, CGPJ, Ministeri Fiscal i TC. Una de cada tres respostes d'aquest tema és incorrecta. Practica'l amb 8 preguntes d'examen, amb la resposta raonada i la font citada a cada una.
Resposta ràpida
- El tema B6 té quatre blocs: el poder judicial i la potestat jurisdiccional (amb els principis configuradors, l'estatut dels jutges i magistrats i l'estructura d'òrgans, inclòs el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri Fiscal i el Tribunal Constitucional.
- El repartiment de l'article 159 de la Constitució és el fet que més es pregunta: el Tribunal Constitucional es compon de dotze magistrats nomenats pel rei per nou anys — quatre a proposta del Congrés, quatre del Senat, dos del Govern i dos del CGPJ.
- El CGPJ no jutja: és l'òrgan de govern del poder judicial (nomenaments, ascensos, alta inspecció i règim disciplinari, article 560 de la Llei orgànica del poder judicial en la redacció de la LO 4/2013), i el seu president ho és alhora del Tribunal Suprem. El Ministeri Fiscal tampoc no forma part del poder judicial, encara que les seves funcions hi estiguin directament relacionades.
- Una de cada tres respostes d'aquest tema és incorrecta: un 33,5 % d'error, segons les respostes reals i anònimes dels usuaris d'Encert.
Actualitzat 31 d'agost de 2026 · Font: Guia d'estudi oficial (juny 2026) i convocatòria 46/26 (DOGC 9681)
Practica el tema B6
Preguntes reals del tema B6 del temari oficial, amb la resposta correcta marcada, l'explicació i la font. Practica-les en format interactiu, sense registrar-te.
Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional
Segons l'article 117.1 de la Constitució espanyola, la independència interna dels jutges i magistrats implica que, en adoptar les seves decisions, actuen sotmesos únicament a:
- Les directrius del Ministeri Fiscal.
- Els suggeriments del poder executiu.
- L'imperi de la llei. ✓
- Les instruccions del Consell General del Poder Judicial.
Apartat 1.2.1: l'article 117.1 de la CE estableix que els jutges i magistrats actuen sotmesos únicament a l'imperi de la llei; les seves decisions són la conclusió d'un raonament jurídic motivat, sense rebre cap ordre, instrucció o suggeriment sobre els fets sotmesos al seu judici. Els distractors reprodueixen precisament les fonts d'influència que la independència exclou.
Art. 117.1 de la Constitució espanyola · Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B6, apartat 1.2.1
Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional
En què consisteix la potestat jurisdiccional que té encomanada el poder judicial?
- A aplicar el dret per resoldre conflictes i fer complir allò que s'ha decidit si no es compleix voluntàriament. ✓
- A elaborar i aprovar les normes amb rang de llei que han d'aplicar els tribunals.
- A organitzar els mitjans personals i materials destinats a les activitats de la justícia.
- A proposar els nomenaments i exercir el règim disciplinari dels jutges i magistrats.
L'apartat 1 defineix la potestat jurisdiccional com l'aplicació del dret per resoldre conflictes i fer complir allò decidit quan no es compleix voluntàriament. Els altres enunciats corresponen a la potestat legislativa (elaborar i aprovar les normes amb rang de llei), a l'Administració de justícia (organitzar els mitjans personals i materials) i a les funcions del CGPJ (proposar els nomenaments i exercir el règim disciplinari dels jutges i magistrats).
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B6, apartat 1
Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional
Una de les parts d'un procés considera que el jutge que ha de decidir el seu cas incorre en una causa que podria posar en perill la seva imparcialitat. Quin mecanisme pot fer servir per demanar que aquest jutge no en conegui?
- La prevaricació.
- La inamovibilitat.
- L'abstenció.
- La recusació. ✓
L'apartat 1.2.3 del temari distingeix dos mecanismes de garantia de la imparcialitat: l'abstenció, en què és el mateix òrgan judicial qui s'absté de conèixer l'assumpte, i la recusació, en què són les parts del procés les que demanen que el jutge no en conegui per incórrer en una de les causes previstes. Com que aquí és una part qui ho demana, el mecanisme és la recusació. La inamovibilitat és un principi de l'estatut i la prevaricació és un delicte.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B6, apartat 1.2.3
Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional
La finalitat del principi d'incompatibilitat aplicable a jutges i magistrats és:
- Garantir la seva independència, evitant que facin activitats que condicionin la seva llibertat de criteri. ✓
- Establir la seva responsabilitat penal, civil o disciplinària en l'exercici de la funció jurisdiccional.
- Assegurar que s'abstinguin de conèixer assumptes on la seva objectivitat podria estar compromesa.
- Evitar que puguin ser apartats de les seves funcions per causes no professionals.
El temari indica que les causes d'incompatibilitat (no poder exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits o sindicats) tracten de garantir la independència dels òrgans judicials i evitar que facin activitats que condicionin la seva llibertat de criteri.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B6
Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional
El Fiscal General de l'Estat és nomenat:
- Pel Congrés dels Diputats per majoria de tres cinquenes parts entre magistrats del Tribunal Suprem.
- Pel rei a proposta del Govern, després d'haver escoltat el Consell General del Poder Judicial, entre juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d'exercici. ✓
- Pel Consell General del Poder Judicial d'entre els seus vint vocals.
- Pel rei a proposta del Tribunal Suprem, sense intervenció del Govern.
Apartat 3 (article 124 de la CE): el Fiscal General de l'Estat és nomenat pel rei a proposta del Govern, després d'haver escoltat el CGPJ, entre juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d'exercici professional efectiu. Els distractors substitueixen el Govern com a proponent (Congrés, CGPJ, Tribunal Suprem) o suprimeixen l'audiència prèvia al CGPJ.
Art. 124 de la Constitució espanyola · Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B6, apartat 3
Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional
Segons l'article 159 de la CE, quants magistrats del Tribunal Constitucional són nomenats a proposta del Govern i del CGPJ respectivament?
- Dos a proposta del Govern i dos a proposta del CGPJ. ✓
- Dos a proposta del Govern i quatre a proposta del CGPJ.
- Quatre a proposta del Govern i dos a proposta del CGPJ.
- Quatre a proposta del Govern i quatre a proposta del CGPJ.
L'article 159 de la CE estableix que el Tribunal Constitucional es compon de dotze magistrats. D'aquests, quatre són a proposta del Congrés, quatre del Senat, dos del Govern i dos del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Art. 159 de la Constitució espanyola
Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional
Segons l'article 1.1 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, el Tribunal Constitucional és:
- L'únic òrgan habilitat per interpretar la Constitució espanyola.
- L'òrgan de govern encarregat de vetllar per la independència dels tribunals.
- Un òrgan integrat dins del poder judicial amb funcions de control.
- L'intèrpret suprem de la Constitució, encara que no l'únic. ✓
El TC actua com a garant de la supremacia de la CE i és, d'acord amb l'article 1.1 de la LOTC, l'intèrpret suprem de la CE, encara que no l'únic. Un distractor confon 'suprem' amb 'únic'; un altre és fals perquè el TC no s'integra en el poder judicial; i el que el presenta com a òrgan de govern que vetlla per la independència dels tribunals correspon a funcions pròpies del CGPJ o del Ministeri Fiscal.
Art. 1.1 de la Llei orgànica 2/1979, del Tribunal Constitucional
Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional
Segons la composició del Consell General del Poder Judicial, els jutges o magistrats que vulguin ser vocals han de comptar amb l'aval de:
- tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats.
- 25 membres de la carrera judicial en servei actiu o bé d'una associació judicial legalment constituïda. ✓
- una associació professional de fiscals legalment constituïda.
- quinze membres del Tribunal Suprem amb categoria de magistrat.
L'apartat 2.1 estableix que els jutges o magistrats que vulguin ser vocals «hauran de comptar amb l'aval de 25 membres de la carrera judicial en servei actiu, o bé amb el d'una associació judicial legalment constituïda». Les xifres i òrgans dels distractors són plausibles però no es corresponen amb aquest requisit.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B6, apartat 2.1
Què entra en aquest tema
- 1. Poder judicial i potestat jurisdiccional — Què és el poder judicial, com el regulen la Constitució i la Llei orgànica 6/1985 del poder judicial, i en què consisteix la potestat jurisdiccional: aplicar el dret per resoldre conflictes i fer complir allò decidit. Inclou la distinció entre el poder judicial i l'Administració de justícia.
- 1.1. Principis configuradors: exclusivitat i unitat jurisdiccional — L'exclusivitat reserva la potestat jurisdiccional als jutjats i tribunals, amb els supòsits que la Constitució preveu expressament. La unitat jurisdiccional fa que el poder judicial sigui únic a tot l'Estat, sense jurisdiccions especials ni tribunals no determinats prèviament per la llei.
- 1.2. Estatut dels jutges i magistrats — Els cinc principis del cos únic de jutges i magistrats: independència (externa i interna), inamovibilitat, imparcialitat amb l'abstenció i la recusació, incompatibilitat i responsabilitat penal, civil i disciplinària.
- 1.3. Estructura del poder judicial — Els dos criteris d'organització: el material, que divideix els òrgans en civil, penal, contenciós administratiu i social, i el territorial, que va del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional fins als jutjats de pau.
- 1.4. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya — El TSJC com a culminació de l'organització judicial a Catalunya: última instància dels processos iniciats al territori i unificació de la interpretació del dret català, amb l'encaix de l'article 152 de la Constitució i l'article 95 de l'Estatut d'autonomia.
- 2. El Consell General del Poder Judicial — Naturalesa i composició del CGPJ (president i vint vocals, amb l'aval que necessiten els candidats de la carrera judicial) i les seves funcions segons l'article 560 de la Llei orgànica del poder judicial, en la redacció de la Llei orgànica 4/2013: nomenaments, règim disciplinari, alta inspecció, funció consultiva i potestat reglamentària.
- 3. El Ministeri Fiscal — Els principis d'unitat d'actuació, dependència jeràrquica, legalitat i imparcialitat; el nomenament i el mandat del Fiscal General de l'Estat; el règim d'incompatibilitats de l'article 127.1 i les funcions que la Constitució atribueix al Ministeri Fiscal.
- 4. El Tribunal Constitucional — El TC com a intèrpret suprem de la Constitució, la seva composició i el seu mandat, i les competències: control de constitucionalitat, control previ de tractats, recurs d'empara i els tres tipus de conflictes.
Segons la guia d'estudi oficial (1a edició, juny 2026).
Continua per aquí: Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya · Tema C4 · Marc legal de la seguretat · Tema A1 · Història de Catalunya (part I) · Tema B4 · Drets constitucionals · Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat · Test general de tot el temari
Preguntes freqüents
- Què entra exactament del poder judicial al temari de Mossos?
- El tema B6 es titula «Els òrgans jurisdiccionals. Poder judicial i Tribunal Constitucional» i té quatre blocs: el poder judicial i la potestat jurisdiccional (principis configuradors, estatut dels jutges i magistrats, estructura material i territorial dels òrgans i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri Fiscal i el Tribunal Constitucional. És, per tant, un tema d'organització: què fa cada institució i on encaixa, més que no pas de procediment.
- El Consell General del Poder Judicial forma part del poder judicial?
- No. El CGPJ és l'òrgan de govern del poder judicial, però no hi està integrat i no exerceix funció jurisdiccional: té atribuïdes les competències de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari dels jutges i magistrats, recollides a l'article 560 de la Llei orgànica del poder judicial, en la redacció de la Llei orgànica 4/2013. Es compon d'un president i vint vocals nomenats pel rei i escollits per les Corts Generals, dotze d'entre jutges i magistrats i vuit d'entre advocats i altres juristes de reconeguda competència. El seu president és, alhora, president del Tribunal Suprem.
- El Tribunal Constitucional és un tribunal del poder judicial?
- Tampoc. El Tribunal Constitucional és un òrgan constitucional de caràcter jurisdiccional que no s'integra en el poder judicial: és independent de la resta d'òrgans constitucionals i només està sotmès a la Constitució i a la seva llei orgànica. L'article 1.1 de la Llei orgànica 2/1979 el defineix com l'intèrpret suprem de la Constitució — suprem, però no l'únic, perquè tots els òrgans judicials l'apliquen. És el matís que més distractors genera.
- Quantes preguntes d'aquest tema cauen a l'examen?
- La subprova de coneixements de la convocatòria 46/26 té 30 preguntes amb quatre alternatives per a tot el temari, i cada resposta errònia resta una quarta part del valor d'una de correcta. La DGP no publica com es reparteixen per tema, així que ningú et pot dir quantes en cauran del B6. El que sí que es pot dir és que és un dels temes on més es falla, i que això el converteix en hores de repàs ben invertides.
- La guia d'estudi de juny de 2026 va canviar aquest tema?
- No. B6 és un dels temes que la 1a edició de la guia d'estudi (juny de 2026) manté idèntics respecte de l'edició de setembre de 2024: només hi ha reflow de pàgines. Si ja el tenies estudiat amb la guia anterior, els teus apunts continuen sent vàlids i les preguntes d'aquesta pàgina estan verificades contra l'edició vigent.
- Per què es falla més aquest tema que altres de la mateixa dificultat?
- Perquè les quatre institucions del tema comparteixen vocabulari. «Vetllar per la independència dels tribunals» és una funció del Ministeri Fiscal, «exercir l'alta inspecció de jutjats i tribunals» ho és del CGPJ i «controlar la constitucionalitat de les lleis» ho és del Tribunal Constitucional: escrites en quatre opcions seguides, totes semblen plausibles. La manera de trencar-ho és practicar amb preguntes que les creuin a propòsit i llegir per què falla cada distractor, que és el que fa el test d'aquesta pàgina.