Guia · Encert
Test història de Catalunya Mossos d'Esquadra · tema A1
La història de Catalunya és el tema A1 del temari de Mossos d'Esquadra i cobreix de l'antiguitat fins al segle XVIII; la part II és el tema A2. Gairebé tres de cada deu respostes d'aquest tema són incorrectes. Posa-t'hi a prova amb 8 preguntes reals, corregides a l'instant, amb explicació i font.
Resposta ràpida
- El tema A1 té nou apartats i recorre la història de Catalunya de l'antiguitat al segle XVIII: món romà, naixement del país, Catalunya feudal, expansió catalanoaragonesa, crisi baixmedieval, monarquia hispànica, Guerra de Successió i transformacions del set-cents. La segona meitat és el tema A2.
- El fet més repetit del tema: l'Onze de Setembre de 1714 Barcelona cau en mans de les tropes felipistes amb el conseller en cap Rafael Casanova ferit, i el Decret de Nova Planta (1716) hi imposa la centralització, la castellanització i l'absolutisme monàrquic.
- La guia d'estudi de juny 2026 situa el naixement de Catalunya entre els segles IX i X, on l'edició de setembre 2024 deia «entre els segles X i XI»: la resposta d'examen vigent és segles IX i X. El full d'esmenes oficial de la guia (juny de 2026, reeditat el setembre de 2026) no modifica aquest tema: corregeix A5, B8 i, des del setembre, la llista de presidents de la Generalitat del tema A2.
- Gairebé tres de cada deu respostes d'aquest tema són incorrectes (29,0 %), segons les respostes reals i anònimes dels usuaris d'Encert.
Actualitzat 9 d'octubre de 2026 · Font: Guia d'estudi oficial (juny 2026) i convocatòria 46/26 (DOGC 9681)
Practica el tema A1
Preguntes reals del tema A1 del temari oficial, amb la resposta correcta marcada, l'explicació i la font. Practica-les en format interactiu, sense registrar-te.
Tema A1 · Història de Catalunya (part I)
Com va definir l'historiador Vicens Vives Catalunya en relació amb el seu passat més remot?
- Com a "redós" i "passadís". ✓
- Com a "frontera" i "cruïlla".
- Com a "marca" i "redós".
- Com a "passadís" i "imperi".
Segons el temari, Vicens Vives va definir Catalunya com a "redós" (on es configuren cultures pròpies i autòctones) i "passadís" (per on circulen pobles vinguts de fora). Aquesta doble caracterització explica l'especificitat de l'antiguitat catalana.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema A1, apartat 1
Tema A1 · Història de Catalunya (part I)
En la Confederació Catalanoaragonesa formada el 1137, en què es convertia el monarca compartit pels dos territoris?
- En «comte rei». ✓
- En «virrei».
- En «príncep de Girona».
- En «lloctinent general».
La unió dinàstica de 1137 entre Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó conservava les institucions, lleis i tradicions de cada territori, que només compartien el monarca, el qual es convertia en «comte rei». El virrei és una figura posterior, de la monarquia hispànica.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema A1, apartat 4
Tema A1 · Història de Catalunya (part I)
Quina afirmació descriu correctament l'origen i la finalitat de la Marca Hispànica?
- Va ser una divisió administrativa romana per controlar el vessant mediterrani.
- La van establir els comtes catalans per independitzar-se de la monarquia franca al segle X.
- La va crear Carles Martell després de la batalla de Poitiers per conquerir Saragossa.
- La va impulsar Carlemany com a territori de frontera entre el seu regne i els dominis sarraïns. ✓
El temari explica que la Marca Hispànica la va impulsar Carlemany; aquests territoris havien de ser la frontera entre el seu regne i els dominis sarraïns i van servir per estendre el domini franc a l'altra banda dels Pirineus.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema A1, apartat 3
Tema A1 · Història de Catalunya (part I)
Durant el segle XII es conquerí la Catalunya Nova. Després de Tortosa el 1148, Lleida i Fraga caigueren l'any:
- 1149. ✓
- 1137.
- 1148.
- 1208.
Segons el temari, l'expansió cap a la Catalunya Nova porta les fronteres fins a Tortosa el 1148 i a Lleida i Fraga el 1149.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema A1, apartat 4
Tema A1 · Història de Catalunya (part I)
Una assemblea política formada pels tres braços (nobiliari, eclesiàstic i reial) que tenia funcions legislatives, aprovava nous impostos i assessorava el monarca. De quina institució medieval catalana es tracta?
- Les Corts Catalanes. ✓
- El Consell de Cent.
- La Diputació del General.
- El Consell d'Aragó.
El temari descriu les Corts Catalanes com l'assemblea política formada per representants dels tres estaments (braç nobiliari, eclesiàstic i reial), amb funcions legislatives, d'aprovació de nous impostos i d'assessorament del monarca. La Diputació del General executava les decisions de les Corts i el Consell de Cent era l'administració local de Barcelona.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema A1, apartat 5
Tema A1 · Història de Catalunya (part I)
Quins estats van formar la Gran Aliança de la Haia, contrària al nomenament de Felip V com a successor de la monarquia hispànica?
- Anglaterra, França, Suècia i l'Imperi Austríac.
- França, Castella, Holanda i Portugal.
- Anglaterra, Holanda, l'Imperi Austríac i Portugal. ✓
- Castella, Aragó, Anglaterra i Holanda.
El temari indica que Anglaterra, Holanda, l'Imperi Austríac i, posteriorment, Portugal van formar la Gran Aliança de la Haia, contrària al fet que Felip V regnés alhora a França i als territoris hispànics.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema A1, apartat 8
Tema A1 · Història de Catalunya (part I)
Quina va ser la crisi política que va conduir al Compromís de Casp l'any 1412?
- Els enfrontaments entre la Busca i la Biga pel control de Barcelona.
- La mort de Martí l'Humà sense descendència. ✓
- La Guerra dels Remences entre pagesos i senyors.
- La competència comercial amb ciutats com Gènova i Venècia.
El temari estableix que 'La mort de Martí l'Humà sense descendència, l'últim rei de la casa de Barcelona, forçà el Compromís de Casp (1412)'.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema A1, apartat 6
Tema A1 · Història de Catalunya (part I)
Amb la Pau dels Pirineus (1659), quin dels territoris següents NO va quedar en mans de França?
- El Conflent.
- El Maresme. ✓
- La Cerdanya.
- El Rosselló.
Segons el temari, amb la Pau dels Pirineus (1659) Catalunya continuà pertanyent a la monarquia hispànica i França es quedà amb els comtats del Rosselló, la Cerdanya, el Vallespir i el Conflent. El Maresme no figura entre els territoris cedits, ja que restà sota la monarquia hispànica.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema A1, apartat 7
Què entra en aquest tema
- 1. L'antiguitat a Catalunya — La història del país no comença pròpiament fins a l'edat mitjana: el passat remot és l'activitat de pobles diversos en un territori que després tindrà sentit polític. Vicens Vives el defineix com a «redós» i «passadís». Paleolític, home de Talteüll, mandíbula de Banyoles, neolític, edat dels metalls, colonització grega i cultura ibèrica.
- 2. La Catalunya romana — El 218 aC Gneu Corneli Escipió desembarca a Empúries i comença la romanització: ciutats com Tarraco, xarxa de vies, llatinització de la llengua, el dret i la religió. La crisi de l'esclavisme des del segle III porta a la ruralització i, entre els segles V i VIII, a l'entitat visigoda amb capital a Toledo, fins a l'entrada del 711.
- 3. El naixement de Catalunya — L'antecedent immediat és la Marca Hispànica que impulsa Carlemany com a frontera amb els dominis sarraïns. Girona (785) i Barcelona (801) emmarquen la Catalunya Vella; els comtats, vassalls dels reis francs, es fan hereditaris i cap al 988, amb Borrell II, es desvinculen de la monarquia franca.
- 4. La Catalunya feudal (s. xi-xii) — Conquesta de la Catalunya Nova (Tortosa 1148, Lleida i Fraga 1149) i unió dinàstica amb Aragó el 1137, amb el monarca convertit en «comte rei». La derrota de Muret tanca el domini sobre Occitània. Societat plenament feudal amb dos estaments privilegiats i relacions feudovassallàtiques regulades pels usatges.
- 5. L'expansió catalanoaragonesa (s. xiii-xiv) — Jaume I obre l'expansió cap a la Mediterrània i el sud peninsular: Mallorca, Menorca i Eivissa entre 1229 i 1235, i València del 1232 al 1244. Els seus descendents hi afegeixen Sardenya, Sicília, Nàpols i els ducats grecs. En paral·lel es consoliden les institucions: Corts Catalanes, Diputació del General i Consell de Cent.
- 6. La crisi de la baixa edat mitjana (s. xiv i xv) — Tres crisis alhora: econòmica i demogràfica (pesta negra a partir de 1348, amb una mortaldat mitjana d'un terç de la població), social (Busca i Biga a Barcelona, Guerra dels Remences fins a la Sentència de Guadalupe de 1486) i política (mort de Martí l'Humà i Compromís de Casp de 1412).
- 7. Catalunya en la monarquia hispànica i la Guerra dels Segadors (s. xvi-xvii) — El centre polític és a Castella i el virrei representa el rei a Catalunya. El bandolerisme és el símptoma de l'empobriment. La Unió d'Armes del comte duc d'Olivares desemboca en la revolta dels segadors del 7 de juny de 1640 i, després de l'ajut francès, en la Pau dels Pirineus de 1659.
- 8. La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre — Mort de Carles II sense descendència, Gran Aliança de la Haia, proclamació de l'arxiduc Carles a Viena (1703) i Pacte de Gènova (1705). El tractat d'Utrecht de 1713 deixa Catalunya sola; Barcelona cau l'Onze de Setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta de 1716 imposa la centralització.
- 9. Les transformacions del segle xviii — Entre 1712 i 1787 la població es dobla i es concentra al litoral. Prosperitat agrària per extensió, intensificació i especialització dels conreus; reactivació comercial amb el mercat colonial i el vi, l'aiguardent i els teixits estampats; treball a domicili i primera fàbrica d'indianes.
Segons la guia d'estudi oficial (1a edició, juny 2026).
Continua per aquí: Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya · Tema C4 · Marc legal de la seguretat · Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional · Tema B4 · Drets constitucionals · Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat · Test general de tot el temari
Preguntes freqüents
- Què entra al tema A1 i què es guarda el tema A2?
- El tema A1 és la primera part de la història de Catalunya: nou apartats que van de l'antiguitat fins a les transformacions del segle XVIII. Tot el que ve després, de la industrialització del segle XIX fins avui, és el tema A2, «Història de Catalunya (part II)». Tens els vint temes amb el seu codi oficial a la guia del temari, a /guia/temari.
- Quan se situa el naixement de Catalunya segons la guia d'estudi vigent?
- Entre els segles IX i X. Així ho diu la primera idea força del tema A1 a la guia de juny 2026, i és un canvi respecte de l'edició de setembre 2024, que situava l'inici de la història de Catalunya entre els segles X i XI. Si estudies amb apunts d'abans de l'estiu de 2026, aquesta és una de les respostes que has d'actualitzar.
- Quines dates del tema A1 solen decidir la pregunta?
- Les que van en sèrie i es poden confondre entre si: 218 aC (Escipió desembarca a Empúries), 711 (entrada de les bandes armades del nord d'Àfrica), 785 i 801 (Girona i Barcelona), cap al 988 (Borrell II), 1137 (Confederació Catalanoaragonesa), 1148 i 1149 (Tortosa, i Lleida i Fraga), 1348 (pesta negra), 1412 (Compromís de Casp), 1486 (Sentència de Guadalupe), 1640 (Guerra dels Segadors), 1659 (Pau dels Pirineus), 1714 (caiguda de Barcelona) i 1716 (Decret de Nova Planta).
- El test del tema A1 d'aquesta pàgina és igual que la subprova de coneixements de la 46/26?
- El format de pregunta sí: quatre opcions i una de correcta. La resta, no. A la 46/26 la subprova de coneixements són 30 preguntes de tot el temari, cada error resta una quarta part d'un encert i cal un mínim de 4 punts sobre 10 per ser apte. Aquí tens 8 preguntes d'un sol tema, sense rellotge i sense penalització, pensades per veure què no tens consolidat. La 1a prova de la 46/26 (coneixements, aptitudinal i idiomes) es va convocar per al dissabte 17 d'octubre de 2026 per la Resolució ISP/3282/2026, de 15 de setembre (DOGC 9755).
- Cal registrar-se per fer el test del tema A1?
- No. Les 8 preguntes es corregeixen aquí mateix, amb l'explicació i la font de cada resposta, sense compte i sense targeta. El compte gratuït serveix per continuar amb la resta del temari i per saber en quins temes falles més.