Guia · Encert
Test institucions catalanes Mossos d'Esquadra · tema B2
Les institucions catalanes són el tema B2 del temari de Mossos d'Esquadra: el Parlament, la Presidència, el Govern i els quatre òrgans de rellevància estatutària. Una de cada tres respostes d'aquest tema és incorrecta. Comprova què en saps amb 8 preguntes reals, corregides a l'instant i amb la font al costat.
Resposta ràpida
- El tema B2 té cinc apartats a la guia d'estudi vigent: la Generalitat, el Parlament, la Presidència, el Govern i l'Administració, i finalment les altres institucions estatutàries —Consell de Garanties Estatutàries, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes i Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
- La majoria de tres cinquenes parts del Parlament és el fet que més s'hi repeteix: elegeix el Síndic o Síndica de Greuges, proposa dues terceres parts del Consell de Garanties Estatutàries i designa els set síndics de la Sindicatura de Comptes.
- Únic canvi de la guia de juny de 2026 en aquest tema, i és editorial: a l'apartat 1 desapareixen els exemples entre parèntesis «(províncies i municipis)» i «(vegueries, comarques i altres ens locals que les lleis determinin)». La regla de fons no es toca.
- Una de cada tres respostes d'aquest tema és incorrecta (33,8 %), segons les respostes reals i anònimes dels usuaris d'Encert.
Actualitzat 31 d'agost de 2026 · Font: Guia d'estudi oficial (juny 2026) i convocatòria 46/26 (DOGC 9681)
Practica el tema B2
Preguntes reals del tema B2 del temari oficial, amb la resposta correcta marcada, l'explicació i la font. Practica-les en format interactiu, sense registrar-te.
Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya
D'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el Parlament de Catalunya es compon d'una única cambra integrada per un nombre de diputats que oscil·la entre:
- Un mínim de cent vint diputats i un màxim de cent seixanta.
- Un nombre fix i invariable de cent trenta-cinc diputats.
- Un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta. ✓
- Un mínim de noranta diputats i un màxim de cent trenta-cinc.
El temari indica que el Parlament es compon d'una única cambra amb un mínim de cent i un màxim de cent cinquanta diputats, elegits per a quatre anys. La xifra actual de 135 és la concreció vigent dins d'aquesta forquilla i pot ser modificada per la Llei electoral de Catalunya; per tant, no és un nombre fix, al contrari del que afirma l'opció «Un nombre fix i invariable de cent trenta-cinc diputats».
Estatut d'autonomia de Catalunya · Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B2, secció 2
Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya
Segons l'article 59 de l'EAC, la mesa del Parlament de Catalunya és l'òrgan rector col·legiat integrat pel president o presidenta i, a més, per:
- quatre vicepresidents i dos secretaris
- un vicepresident i dos secretaris
- tres vicepresidents i tres secretaris
- dos vicepresidents i quatre secretaris ✓
L'article 59 de l'EAC estableix que la mesa és l'òrgan rector col·legiat del Parlament, integrat pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris, i és el centre decisori del govern institucional de la cambra. Les altres combinacions numèriques són inventades.
Art. 59 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya · Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B2, apartat 2
Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya
Segons el fur especial dels diputats del Parlament, quin òrgan és competent per determinar-ne la inculpació, el processament i el judici pels actes delictius comesos dins del territori de Catalunya?
- El Consell de Garanties Estatutàries.
- La Sala Penal del Tribunal Suprem.
- El Tribunal Constitucional.
- El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. ✓
El fur especial atribueix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la competència per determinar la inculpació, la presó, el processament i el judici dels diputats pels actes delictius comesos dins del territori de Catalunya. Fora del territori, la responsabilitat penal és exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B2, apartat 2
Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya
L'article 68 de l'EAC defineix el Govern de la Generalitat com:
- L'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. ✓
- L'alt òrgan consultiu que dictamina sobre l'adequació de les disposicions a l'EAC i a la Constitució.
- L'òrgan de fiscalització extern dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic.
- L'assemblea representativa i legislativa que aprova els pressupostos i controla l'acció política.
L'article 68 de l'EAC defineix el Govern com l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària, d'acord amb l'EAC i les lleis.
Art. 68 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya
D'acord amb l'article 79 de l'EAC, el Síndic o Síndica de Greuges és elegit pel Parlament per una majoria de:
- Majoria simple dels vots emesos.
- Majoria absoluta dels seus membres.
- Tres cinquenes parts dels seus membres. ✓
- Dues terceres parts dels seus membres.
La secció 5.2 del tema indica, citant l'article 79 de l'EAC, que "el Síndic o Síndica de Greuges és elegit pel Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres".
Art. 79 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya · Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B2, secció 5.2
Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya
Segons l'Estatut d'autonomia de Catalunya, com es designen els membres del Consell de Garanties Estatutàries?
- Són nomenats pel Govern entre juristes de reconeguda competència, la meitat dels quals a proposta del Parlament i l'altra meitat a proposta del Tribunal Constitucional.
- Són nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts a proposta del Parlament i una tercera part a proposta del Govern. ✓
- Tots són elegits directament pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, sense intervenció del Govern.
- Són nomenats pel president o presidenta de la Generalitat, una tercera part a proposta del Parlament i dues terceres parts a proposta del Govern.
Segons la regulació del Consell de Garanties Estatutàries (articles 76 i 77 de l'EAC), els seus membres són nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència: dues terceres parts a proposta del Parlament (per majoria de tres cinquenes parts dels diputats) i una tercera part a proposta del Govern.
Art. 76 i 77 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya
El Govern de la Generalitat necessita aprovar una norma amb rang de llei sobre una matèria per a la qual el Parlament li ha atorgat prèviament una delegació. Quin tipus de norma dicta, segons l'article 63 de l'EAC?
- Un reglament executiu
- Una llei de desplegament bàsic
- Un decret legislatiu ✓
- Un decret llei
L'article 63 de l'EAC reconeix al Govern la facultat de dictar normes amb rang de llei (decrets legislatius) que necessiten la delegació prèvia atorgada pel Parlament. El decret llei (art 64) s'usa en cas de necessitat extraordinària i urgent SENSE delegació prèvia; el reglament és subordinat a la llei i la llei de desplegament bàsic és aprovada pel mateix Parlament.
Art. 63 i 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya
A diferència dels diputats del Parlament, quina prerrogativa NO reconeix l'article 70 de l'EAC al president o presidenta de la Generalitat i als consellers durant llur mandat?
- El fur especial.
- La inviolabilitat. ✓
- La responsabilitat solidària.
- La immunitat.
L'article 70 de l'EAC estableix que el president o presidenta i els consellers gaudeixen de dues prerrogatives: la immunitat i el fur especial, en els mateixos termes que els diputats. Per tant, a diferència dels diputats (que tenen tres prerrogatives), els membres del Govern no gaudeixen de la inviolabilitat.
Art. 70 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
Què entra en aquest tema
- 1. La Generalitat de Catalunya — Què és la Generalitat i què en queda fora: el complex institucional format bàsicament pel Parlament, la Presidència i el Govern, el nom com a evocació de la Diputació del General medieval i el patró de règim parlamentari que fixa l'Estatut, amb la moció de censura i la qüestió de confiança com a mecanismes de responsabilitat política.
- 2. El Parlament de Catalunya — L'apartat més extens del tema: composició i règim electoral, autonomia parlamentària, prerrogatives dels diputats, mesa i diputació permanent, grups parlamentaris i junta de portaveus, períodes de sessions i les quatre grans funcions que l'Estatut assigna a la cambra.
- 3. La Presidència de la Generalitat de Catalunya — L'elecció del president o presidenta pel Parlament d'entre els seus membres i la triple vessant del càrrec —cap del Govern, president de la comunitat autònoma i representant ordinari de l'Estat a Catalunya—, cadascuna amb la seva llista pròpia d'atribucions.
- 4. El Govern i l'Administració de la Generalitat de Catalunya — El Govern com a òrgan superior col·legiat, la seva composició, el conseller primer o consellera primera, l'estatut personal dels seus membres i les normes que pot dictar; i l'Administració, amb els principis de coordinació, transversalitat i transparència i els òrgans consultius del Govern.
- 5. Altres institucions estatutàries — Els quatre òrgans de rellevància estatutària un per un: el Consell de Garanties Estatutàries (5.1), el Síndic de Greuges (5.2), la Sindicatura de Comptes (5.3) i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (5.4), amb la funció de cadascun, la composició i la manera com se'n designen els membres.
Segons la guia d'estudi oficial (1a edició, juny 2026).
Continua per aquí: Tema C4 · Marc legal de la seguretat · Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional · Tema A1 · Història de Catalunya (part I) · Tema B4 · Drets constitucionals · Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat · Test general de tot el temari
Preguntes freqüents
- Quines institucions entren al tema B2 i quines no?
- Entren les institucions de la Generalitat —el Parlament, la Presidència i el Govern amb la seva Administració— i els quatre òrgans de rellevància estatutària: Consell de Garanties Estatutàries, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes i Consell de l'Audiovisual de Catalunya. No hi entren les institucions polítiques de l'Estat, que són el tema B5, ni l'organització territorial (municipis, comarques, vegueries i províncies), que és el tema B7. És una confusió freqüent perquè els títols s'assemblen molt.
- Quina diferència hi ha entre el Consell de Garanties Estatutàries i el Tribunal Constitucional?
- El Consell de Garanties Estatutàries és un organisme consultiu de la Generalitat que dictamina sobre l'adequació de les disposicions catalanes a l'Estatut i a la Constitució abans que s'aprovin, i ho fa sense perjudici del control del Tribunal Constitucional. Dit d'una altra manera: el dictamen del Consell és previ i el fa una institució catalana; el control del Tribunal Constitucional arriba després i el fa un òrgan de l'Estat. Els enunciats juguen sovint amb aquesta simultaneïtat.
- El Parlament de Catalunya té 135 diputats o entre 100 i 150?
- Totes dues coses, i per això cau tant. L'Estatut fixa la forquilla —un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per quatre anys— i 135 és la xifra vigent dins d'aquesta forquilla, que la llei electoral de Catalunya pot modificar. Per tant, qualsevol opció que parli d'un «nombre fix i invariable» de cent trenta-cinc diputats és falsa, encara que la xifra que doni sigui la d'avui.
- Quantes preguntes del tema B2 entren a l'examen dels Mossos?
- La subprova de coneixements de la convocatòria 46/26 té 30 preguntes de tot el temari, cada error resta una quarta part i cal un mínim de 4 punts sobre 10. La DGP no publica quantes preguntes toquen a cada tema, de manera que ningú et pot donar una xifra exacta per a B2: el que sí que se sap és que tot el temari hi entra i que aquest és un dels temes que més es fallen.
- Quina normativa cal tenir a mà per preparar el tema B2?
- Sobretot l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que és d'on surt gairebé tot el tema: els articles dedicats al Parlament, a la Presidència, al Govern i a l'Administració i a les institucions de rellevància estatutària. La mateixa guia hi afegeix la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern, i el Reglament del Parlament de Catalunya. Cada pregunta d'aquesta pàgina porta la seva font al costat, així que pots anar a comprovar-la.