Guia · Encert
Test ordenament jurídic Mossos d'Esquadra · tema B3
L'ordenament jurídic de l'Estat és el tema B3 del temari de Mossos d'Esquadra: jerarquia normativa, fonts del dret, decret llei, decret legislatiu i reglament. Més d'una resposta de cada cinc hi acaba sent incorrecta. Comprova si les distingeixes: 8 preguntes d'examen, amb explicació i la norma que resol cada una.
Resposta ràpida
- El tema B3 té sis apartats a la guia d'estudi vigent: l'ordenament jurídic i les seves regles de relació, la Constitució espanyola, la llei, les normes amb rang de llei, el reglament i els tractats internacionals.
- Una llei orgànica s'aprova, es modifica i es deroga per majoria absoluta del Congrés en una votació final del conjunt (article 81.2 de la Constitució). No és jeràrquicament superior a la llei ordinària: la relació entre totes dues és de competència, no de jerarquia.
- El decret llei és una disposició provisional que el Govern dicta en cas de necessitat extraordinària i urgent, amb una vigència limitada a 30 dies des de la promulgació perquè el Congrés dels Diputats el convalidi o el derogui. Mai pot afectar l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general (article 86.1).
- Més d'una de cada cinc respostes d'aquest tema és incorrecta (22,7 %), segons les respostes reals i anònimes dels usuaris d'Encert.
Actualitzat 17 de setembre de 2026 · Font: Guia d'estudi oficial (juny 2026) i convocatòria 46/26 (DOGC 9681)
Practica el tema B3
Preguntes reals del tema B3 del temari oficial, amb la resposta correcta marcada, l'explicació i la font. Practica-les en format interactiu, sense registrar-te.
Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat
Quina característica de l'ordenament jurídic espanyol implica que aquest ha de ser complet, de manera que sempre hi ha d'haver una norma aplicable per a cada supòsit de fet?
- Plenitud. ✓
- Dinamisme.
- Coherència.
- Unitat.
La plenitud és la característica per la qual l'ordenament jurídic ha de ser complet i ha de preveure les regles que permetin resoldre les llacunes normatives, de manera que sempre hi hagi una norma aplicable a cada supòsit de fet. La unitat fa referència a la posició de cada element dins l'estructura, la coherència a les regles per resoldre contradiccions i el dinamisme a la capacitat de modificació de les normes.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B3
Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat
Segons l'article 81.2 de la Constitució espanyola, l'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigeix:
- La majoria absoluta del Congrés en una votació final del conjunt. ✓
- La majoria de dos terços del Congrés dels Diputats.
- La majoria absoluta del Senat en una votació final.
- La majoria simple del Congrés en la votació final.
L'article 81.2 de la CE exigeix la majoria absoluta del Congrés (la meitat més un dels seus membres) en una votació final del conjunt del projecte per aprovar, modificar o derogar una llei orgànica. La majoria simple és la pròpia de la llei ordinària.
Art. 81.2 de la Constitució espanyola
Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat
Segons quin dels principis de relació entre normes una norma només és vàlida dins l'ordenament jurídic si ha estat aprovada per l'òrgan competent i d'acord amb el procediment establert en una norma de rang superior?
- El principi de temporalitat.
- El principi de jerarquia.
- El principi d'especialitat.
- El principi de competència. ✓
El principi de competència estableix que, perquè una norma sigui vàlida dins l'ordenament jurídic, ha d'haver estat aprovada per l'òrgan competent i seguint el procediment fixat en una norma de rang superior. El de jerarquia ordena les normes per rang, el de temporalitat fa prevaldre la norma posterior i el d'especialitat la norma especial sobre la general.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B3
Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat
Com s'anomena la característica de la llei que la fa immune a les altres normes de rang inferior, que no poden modificar-la ni derogar-la?
- Força activa.
- Valor de llei.
- Força passiva. ✓
- Rang de llei.
D'acord amb l'apartat 3.1 del temari, la força passiva de la llei es refereix a la seva immunitat davant les normes de rang inferior, que no la poden modificar ni derogar. La força activa és la capacitat de modificar normes inferiors o anteriors del mateix rang.
Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B3, apartat 3.1
Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat
Quan el Parlament encarrega al Govern l'elaboració d'un text articulat, la delegació legislativa s'ha de fer mitjançant:
- Una llei orgànica.
- Una llei de bases. ✓
- Un decret llei.
- Una llei ordinària.
Segons l'apartat 4.2, si el Parlament encarrega al Govern l'elaboració d'un text articulat, la delegació es fa mitjançant una llei de bases; si encarrega un text refós, mitjançant una llei ordinària.
Art. 82 de la Constitució espanyola · Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B3, apartat 4.2
Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat
D'acord amb l'article 24.2 de la Llei 50/1997, del Govern, les disposicions normatives aprovades pel president del Govern o pel Consell de Ministres adopten la forma de:
- Resolució administrativa.
- Reial decret. ✓
- Decret legislatiu.
- Ordre ministerial.
Segons l'apartat 5.1, els reglaments s'ajusten a una jerarquia: les disposicions normatives aprovades pel president del Govern o el Consell de Ministres adopten la forma de reial decret, i les aprovades per un ministre, d'ordre ministerial.
Art. 24.2 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern · Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B3, apartat 5.1
Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat
Segons l'article 106.1 de la Constitució espanyola, a quins òrgans correspon controlar la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa?
- Al Tribunal Constitucional.
- Al Tribunal de Comptes.
- Als tribunals ordinaris. ✓
- Al Consell d'Estat.
L'article 106.1 de la Constitució estableix que els tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa, així com la submissió d'aquesta als fins que la justifiquen. La Guia d'estudi, al tema B.3, dins l'apartat del control dels reglaments, reprodueix aquesta regla i precisa que aquests tribunals són els ordinaris, és a dir, la jurisdicció contenciosa administrativa: si jutges i tribunals entenen que un reglament és il·legal en virtut del principi de jerarquia normativa, l'han d'inaplicar (article 6 de la Llei orgànica del poder judicial), en poden declarar la nul·litat i poden conèixer de la impugnació dels actes dictats en aplicació seva. La paraula ordinaris no surt del text constitucional: és la precisió que hi afegeix la guia per distingir aquesta jurisdicció de la constitucional. Per això les altres tres respostes no encaixen. El Tribunal Constitucional controla la constitucionalitat de les normes amb rang de llei, per la via del recurs i de la qüestió d'inconstitucionalitat, i no la legalitat dels reglaments. El Tribunal de Comptes és el suprem òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic (article 136 de la Constitució), una funció econòmica i financera. I el Consell d'Estat és el suprem òrgan consultiu del Govern (article 107 de la Constitució): emet dictàmens abans que s'aprovi un reglament, però no el controla ni el pot anul·lar.
Art. 106.1 de la Constitució espanyola
Tema B3 · Ordenament jurídic de l'Estat
Segons l'article 86.1 de la Constitució espanyola, quina de les matèries següents NO pot ser objecte de regulació mitjançant un decret llei?
- El dret electoral general. ✓
- La concessió d'ajuts econòmics urgents per fer front a una catàstrofe.
- La regulació de preus de productes de primera necessitat.
- Les mesures fiscals de caràcter conjuntural.
El temari precisa que l'article 86.1 de la CE exclou expressament de la regulació per decret llei: l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat; els drets, deures i llibertats dels ciutadans; el règim de les comunitats autònomes, i el dret electoral general. Les mesures econòmiques de caràcter urgent (ajuts, preus, fiscalitat conjuntural) són, en canvi, el contingut típic d'un decret llei dictat en cas de necessitat extraordinària i urgent.
Art. 86.1 de la Constitució espanyola · Guia d'estudi oficial (juny 2026) · Tema B3
Què entra en aquest tema
- 1. L'ordenament jurídic — Noció i característiques de l'ordenament jurídic espanyol (unitat, coherència, plenitud, dinamisme i pluralitat), les regles de relació entre normes (jerarquia, temporalitat amb la derogació expressa i tàcita, especialitat i competència, amb les clàusules de supletorietat i prevalença de l'article 149.3) i les fonts del dret administratiu segons el Codi civil.
- 2. La Constitució espanyola — La Constitució com a norma suprema, el procediment especial de reforma que en garanteix la supremacia i les dues úniques reformes fetes fins ara; i el contingut i l'estructura del text: preàmbul, part articulada de 169 articles agrupats en 11 títols i part final amb les disposicions addicionals, transitòries, la derogatòria i la final.
- 3. La llei — El concepte de llei i la reserva de llei, la distinció entre rang, força (activa i passiva) i valor de llei, el procediment legislatiu ordinari en les seves tres fases (iniciativa, elaboració i aprovació) i els tipus de llei, amb la llei orgànica de l'article 81 com a especialitat central.
- 4. Les normes amb rang de llei — El decret llei (necessitat extraordinària i urgent, matèries que en queden excloses, vigència limitada i convalidació o derogació pel Congrés) i el decret legislatiu (delegació de les Corts Generals, límits materials, llei de bases per al text articulat i llei ordinària per al text refós).
- 5. El reglament — Concepte i posició en l'ordenament, la potestat reglamentària de l'article 97 de la Constitució i la jerarquia interna entre reial decret i ordre ministerial, les classes de reglament, la diferència amb l'acte administratiu i el control que en fan els tribunals ordinaris.
- 6. Els tractats internacionals — Concepte de tractat internacional, la recepció interna en les seves tres fases (negociació, adopció i autenticació del text, i manifestació del consentiment) i la posició que ocupen en el sistema de fonts un cop incorporats al dret intern.
Segons la guia d'estudi oficial (1a edició, juny 2026).
Continua per aquí: Tema B2 · Institucions polítiques de Catalunya · Tema C4 · Marc legal de la seguretat · Tema B6 · Poder judicial i Tribunal Constitucional · Tema A1 · Història de Catalunya (part I) · Tema B4 · Drets constitucionals · Test general de tot el temari
Preguntes freqüents
- Quina diferència hi ha entre un decret llei i un decret legislatiu?
- Els dos són normes amb rang de llei dictades pel Govern, i en tots dos casos la Constitució exigeix la intervenció de les Corts Generals en algun moment. El decret llei s'aprova en cas de necessitat extraordinària i urgent (article 86 de la Constitució) i és provisional: el Congrés dels Diputats l'ha de convalidar o derogar dins dels 30 dies següents a la promulgació. El decret legislatiu, en canvi, arriba després d'una delegació expressa de les Corts (article 82), per a una matèria concreta i amb un termini fixat, passat el qual la delegació caduca; no es pot delegar el que ha de regular una llei orgànica.
- La llei orgànica és superior a la llei ordinària?
- No. La guia d'estudi ho diu explícitament: entre la llei orgànica i la llei ordinària no hi ha cap relació de jerarquia, sinó una relació de competència procedimental. Per a les matèries reservades a llei orgànica (desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques, aprovació dels estatuts d'autonomia i les altres matèries que la Constitució reserva al llarg del seu articulat) cal el procediment de l'article 81.2: majoria absoluta del Congrés en una votació final del conjunt del projecte. Fora d'aquestes matèries, la llei ordinària és plenament vàlida.
- Quin és l'ordre de la jerarquia normativa que cal saber-se?
- La Constitució ocupa la posició suprema i el seu compliment el garanteix el control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei que fa el Tribunal Constitucional. Per sota hi ha la llei i les normes amb rang de llei (decret llei i decret legislatiu), i el darrer graó l'ocupa el reglament, que a més té jerarquia interna pròpia: les disposicions aprovades per reial decret del president del Govern o del Consell de Ministres estan per sobre de les aprovades per ordre ministerial (article 24.2 de la Llei 50/1997, del Govern).
- Aquest test és igual que la subprova de coneixements?
- No, i convé saber-ho abans de treure'n conclusions. Aquesta pàgina té 8 preguntes d'un sol tema, sense rellotge i sense penalització: serveix per veure si el tema B3 el tens o no. La subprova de coneixements de la convocatòria 46/26 té 30 preguntes de tot el temari, els errors hi resten una quarta part i cal un mínim de 4 punts sobre 10. Per assajar aquell format, ves al test general de tot el temari.
- Amb quina edició de la guia d'estudi està fet aquest test?
- Amb la 1a edició de juny de 2026, que és la vigent i que substitueix la de setembre de 2024. El tema B3 és un dels que no van canviar de contingut amb el canvi d'edició (només hi ha reflow de pàgines i el canvi de capçalera), de manera que si te'l vas estudiar amb la guia anterior, el que saps segueix servint. La guia i el full d'esmenes es publiquen a la pàgina oficial de la convocatòria 46/26.
- Per què em falla aquest tema si me l'he llegit dues vegades?
- Perquè és un tema de distincions, no de dades: llegir-lo dona la sensació d'entendre'l i, a l'examen, la pregunta et posa dues figures que s'assemblen i et demana quina s'aplica. La manera de trencar-ho és practicar-lo amb correcció immediata, llegir l'explicació també quan encertes i tornar a passar-hi al cap d'uns dies: és exactament el que fa el repàs dirigit d'Encert.